La trajectòria artística de Gilbert Garcin és com a mínim curiosa. Aquest senyor va treballar tota la vida a la seva tenda a Marseille. Sempre s'havia interessat per la pintura i la literatura, però mai havia sentir la necessitat d'expressar-se com artista. Fins que va arribar el moment de jubilar-se i tancar el negoci.
En aquest moment en que la majoria de la gent es dedica a mirar obres o a jugar a la petanca, Mr. Garcin va decidir fer-se fotògraf. I tot i que mai havia anat més enllà de fer las típiques fotos de família, es va llençar de cap a la seva nova passió.
El resultat és una obra de factura clàssica, amb influències tan dispars com Magritte o Man Ray i amb un sentit de l'humor molt proper a Jacques Tati. Son fotografies de un magnífic blanc i negre, on el propi Gilbert Garcin, a vegades acompanyat de la seva dona, es converteix en protagonista d'escenes oníriques plenes de simbologies.
I sobretot son imatges emotives, d'una tendresa difícil d'explicar, que parlen del sentit de la vida i dels eterns conflictes del ésser humà. Imprescindible._
1 comentario:
Es la primera vez que escucho hablar de él...no me desagrada...
Publicar un comentario